SaLuT MeNtAl a la UAB

Salut Mental

Boig, bojal, orat, alienat, anormal, descentrat, desequilibrat, maníac, monomaníac, insà, trastocat, guillat, dement, tocat per la tramuntana, pertorbat, vesànic, paranoic, esquizofrènic, megalòman, tocat del bolet, esbojarrat, tocat de l’ala, eixelebrat, esmaperdut. No són sinònims de salut mental, ni serveixen per a definir-la; tot i així, estem a l’edat de risc en quant a psicopatologies i altres afeccions mentals de les que potser no en som conscients. Molts problemes de l’endemà vindran per la manca de coneixement per prendre millors decisions emocionals durant la joventut. Ancara que només alguns patiran l’esclat d’un desordre mental tots els estudiants ens trobem en edat de risc.

Anàlisi de la Unitat d’Atenció Psicològica i Pedagògica (UAPP)

El Vicerectorat d’Estudiants i Promoció Cultural de la UAB va crear l’Unitat d’Atenció Psicològica i Pedagògica el 1995. Varen preveure que el tractament que donarien seria per als trastorns de la personalitat, trastorns adaptatius mixtos, crisis d’ansietat, fòbies, trastorns bipolars i trastorns depressius no identificats.

L’any passat van passar 325 persones en 1.630 visites. El tractament majoritari va ser la psicoteràpia individual. Per la consulta psicològica han passat el 77% de les visites; el 12% per la teràpia de grup i només un 11% pel tractament psiquiàtric. Els desordres més freqüents són els problemes de caire adaptatiu i els trastorns de la personalitat, un 52 %. A la crisi d’ansietat li correspon un elevat 24% i, finalment, a les depressions, un 19%.

Un 74% de les visites totals són dones. Tanmateix, la distribució entre gèneres no pot ser fal·laçment extrapolada fora del món universitari pel reduït nombre de la població estudiada i les particularitats de la universitat catalana d’avui. Es a dir, la prominència de les dones al campus segur és correspon amb les que acudeixen a consulta. Constitueixen, en efecte, un 74 % del total de les visites, però no pot dir-se que les dones siguin més propenses a patir afeccions psicològiques. És més, les dones són més conscients de la seva salut mental i els homes només prenen consciència quan ja els resulta difícil aguantar més. Aquests últims representen un 26 % de les visites.

Inicialment, la UAPP estava constituïda per un sol professional, un psicòleg que treballava a temps parcial (20 hores setmanals). El curs següent, el mes de setembre de 1996, es va incorporar un altre psicòleg amb la mateixa dedicació horària, atesa la gran demanda de consultes que havia rebut la unitat durant l’any de la fundació. A partir del mes d’octubre de 2003, el nombre de professionals s’incrementa amb la col·laboració d’un psiquiatre (també a temps parcial, un dia a la setmana).

Amb anterioritat, a partir de 1999 i per tal d’enriquir la tasca de la Unitat i de cercar recursos propis que permetessin poder gaudir de la figura d’assessors especialitzats, es van signar convenis de col·laboració amb la Fundació Vidal i Barraquer (FVB), la Universitat Ramon Llull de Barcelona, l’Associació Catalana de Psicoterapeutes (ACPP); membre tant de la Federación Española de Asociaciones de Psicoterapia (FEAP), com de la International Federation of Psychotherapy (IFP).

El 1999 també es va redactar la normativa de la UAPP i es va consolidar la figura de la coordinadora, funció que exerceix la primera psicòloga contractada. Tot plegat ha fet que es consolidés la tasca assistencial que realitza la Unitat en aquests anys d’existència. El mes de setembre d’enguany la UAPP va fer 11 anys.

La funció principal de la unitat és donar una assistència psicològica el més acurada possible, d’acord amb els mitjans de què disposa, que com hem dit s’han anat incrementant progressivament. Per tal d’assegurar-la, comptem amb l’ajut d’un assessor (expert en salut mental) i amb la col·laboració dels alumnes psicòlegs que completen la seva formació de tercer cicle universitari a la Unitat.

Carmen López, psicòloga i coordinadora de la UAPP, destaca el fet de que hi hagi més dones que homes que s’inicien en teràpia psicològica. Sembla ser, segons Carmen, que “tenen més consciència que els homes de la salut mental, els homes només acudeixen quan passen per una situació crítica”. Segons la psicòloga “els casos més freqüents apareixen durant actes quotidians de l’estudiant: fòbies a parlar en públic, exàmens, depressions, problemes afectius i crisis d’ansietat.” La coordinadora elogia el bon funcionament del servei; “Aquí com a molt triguem dues setmanes per efectuar la primera consulta de reconeixement; mentre que a altres serveis públics atenen després de mesos” afirma López.

Unitat de Assessorament Psicopedagògic (UAP)

La Unitat d’ Assessorament Psicopedagògic (UAP) és un servei que s´oferta a tots els estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona per atendre les necessitats d’aprenentatge i de orientació en els àmbits educatius, socials, professionals i vocacionals.

A la UAP treballa un equip tècnic de psicòlegs que duen a terme pràctiques com l’atenció individualitzada, la formació continuada i el suport al Programa d´Assessors d’Estudiants.

Els estudiants poden demanar assessorament individual personalment. Només cal posar-se en contacte amb la unitat pedagògica. Tracten molt sovint amb dificultats per estudiar i guien a l’estudiant cap al rendiment màxim, amb absoluta discreció assegurada. També donen orientació vocacional i informen sobre les diferents sortides professionals i els estudis que es poden fer després.

Un servei afegit de la UAP es la possibilitat de rebre informació sobre tècniques d’estudi i aprenentatge, cursos pràctics sobre com enfrontar-se a l’estrès,o suport al treball de grup basat amb el plantejament proposat pel Procés de Bolonya. La UAP desenvolupa diferents línies de treball relacionades amb temes concrets que afecten l’aprenentatge dels estudiants. D’aquesta manera, la UAP intenta, des del primer any de carrera, ajudar a preveure possibles problemes relacionats amb els estudis i l’aprenentatge.

Durant l’ultima dècada, la investigació educativa ha posat de manifest la relació existent entre les habilitats de intel·ligència emocional (IE) i una millor comprensió sobre el món psicològic dels estudiants i com prendre decisions correctes en benefici de tothom. Es relacionen alts nivells de IE amb nivells inferiors d’esgotament, menys cinisme, major eficàcia acadèmica, millors relacions interpersonals, menor percepció de l’estrès i, en definitiva, millors notes.

En el marc d’una millora de la qualitat en l’aprenentatge i l’increment del benestar psicològic dels estudiants, els resultats obtinguts apunten envers la necessitat d’afavorir el desenvolupament d’habilitats emocionals en les aules. Les tècniques d’organització i estudi; acompanyades per la capacitat de gestionar les emocions adients, i, com a resultat, tenir el cap fred i llest per dedicar tot l’esforç necessari són factors que amorteixen de bon grau l’estrès acadèmic potencialment nociu per a la nostra salut mental. També, la IE és un vehicle per dedicar i aprofitar millor el temps de l’aprenentatge.