Salut Mental per universitaris

Opinió Salut Mental

L’apropament de l’estudiant als serveis de salut psicològica és el primer problema. Això és per un estigma social que existeix envoltant el tema de la salut mental. És normal no ser conscients fins haver passat la crisis i que, molt sovint, sigui un company qui doni l’avís. També passa sovint que s’experimentin crisis concretes o molta ansietat en períodes de estrès com els exàmens.

Hi han àrees més específiques como suport a l’aprenentatge, trastorns paranoics, adaptatius, bipolars, crisis d’ansietat o depressions. A vegades no es reconeix el problema, s’adopta una actitud reluctant respecte l’ajuda oferta pels psicòlegs. Reconèixer que se’n te un problema no es senzill, els primers indicatius son canvis en la aparença, higiene, actitud. L’estudiant pateix canvis abruptes de caràcter i perd control emocional sobre si mateix.

És necessita un apropament empàtic. És necessari fer-ho sense obviar la sexualitat, la religió, la raça, la cultura i el gènere. Evitar l’ús de comentaris inútils com: “Vinga tu pots amb això i més”. S’ha d‘ésser sincer amb l’estudiant en tot moment i mantenir la confidencialitat de les sessions. És molt difícil ajudar a algú quan no admet que te un problema. Per això, la capacitat del personal professional és molt important.

S’ha de respectar sempre el desig de no parlar de l’estudiant no es poden fer preguntes insensitives o intrusives. S’ha de tractar de mantenir sempre la porta oberta per quan pensi que és el moment adequat per parlar. Quan arriba el moment de parlar hem de posar-nos en la pell de l’estudiant. Podem començar per un anàlisi dels mètodes intentats per l’estudiant per a resoldre el seu problema i saber que ha donat resultats i quines decisions han fracassat. Explorem els canvis que motivarien a la persona a seguir endavant amb els estudis. Delimitem els resultats a objectius a curt termini.

Ja que els professors no poden percebre molts problemes dels estudiants es important prendre consciència i parlar amb els nostres amics de la nostra salut mental. Existeix un servei de atenció que s’ha d’utilitzar amb tota la responsabilitat i serietat possible. I recordin en temps de examen que els sentiments negatius comencen i acaben dintre d’un mateix.

Dos coses clares, les persones amb problemes mentals en molt rares ocasions son agressius pels altres. I segona, les situacions de crisis són molt rares i es poden preveure. Això, suposa una actitud pro-activa per parts dels cossos encarregats d’atendre aquestes situacions. Una situació de crisi és dóna quan les emocions estan fora de control. Es poden manifestar de maneres diferents: infracció d’autolesions, pensaments suïcides, no tenir sentit de la realitat i exhibir comportaments no adients a el individu.

No però, les crisis solen ocorre en privat. En mig d’una crisis s’ha de intentar no esverar més a l’estudiant, no mirar-lo als ulls (es pot interpretar com una amenaça). Si hi ha més estudiants se’ls ha de demanar que el deixin sol. Expliquem les nostres accions mentre tractem de raonar amb l’estudiant. Escoltem tot el que diu amb seriositat. Si amenaça amb el suïcidi encara ho fem amb més serietat; és fals el mite que diu que els que amenacen amb treure la vida ho fan per faronejar. Els estudiants son persones susceptibles a càrregues d’estrès molt més grans del que la gent es pensa.