El primer en català (sin editar)

José  María Murià

Aquesta casa va rebre a José María Murià, persona molt important per l'historiografía mexicana i, sobre tot, jaliscience i també catalana. Català  d'arrels mexicanes, historiador, escriptor i periodista. Era la primera vegada que presentava un acte en català, com també aquest és el primer article que escric en català. Se'm va oferir presentar la ponència en català pel fet de, com José María Murià, ésser mexicà i estar embolicat en un particular procés d'adaptació i estudi del català i l'historia catalana.

Per presentar al Sr. Murià vaig seleccionar el més rellevant d'un currículum de proporcions gegantines, fou talment difícil. Fill d'un separatista anarquista exiliat a Mèxic, el seu pare va escriure Memòries d'un anarquista en l' exili; net de l'escriptora catalana. José María Murià sembla que va transmetre la importància de l'estudi organitzat al seu fill, Roger Bartra, què es un dels antropòlegs d'esquerra més reconeguts de Mèxic.

José  María Murià va ser el primer estudiant que es va graduar a la Universitat de Guadalajara. Es va doctorar al Colegio de México, institució creada pel govern de Mèxic amb la participació d'exiliats republicans espanyols i catalans. Ha tingut càrrecs institucionals, polítics, docents, de molta importància, com la direcció del Colegio de Jalisco, resultat d'una vida dedicada, entre altres oficis, a la docència.

Ha escrit innumerables articles, assajos, i cada tres mesos surt puntualment la revista acadèmica que va fundar, Estudios Jalisciences. També va rebre premis pel seu treball periodístic i de divulgació científica. S'han recollit temáticament parts de la seva obra en llibres. Es allí on es recopilen molts dels seus millors articles. No però; el què vull destacar es això què li dona un coneixement privilegiat de la realitat mexicana:

Fou director general d'Arxius, Biblioteques i Publicacions del Ministeri de Relacions Exteriors de Méxic. També és escriptor de temes històrics relacionats amb Jalisco, la historiografia colonial de Mèxic, l'exili català, i més recentment, la problemàtica mexicana actual, a més de ser un reconegut expert en temes més distesos com els charros o el tequila.

La ponència organitzada en la Universitat versava sobre la premsa mexicana actual, en el títol es feia una pregunta "Lliure o sobirana?". Murià tenia una actitud molt més comprensiva de tota la situació, a més de tenir un mètode d'anàlisi historiogràfic, es a dir, plantejaments profunds d'una realitat complexa i canviant com la mexicana. A més posseeix l'experiència de treballar en periòdics com el Uno más uno, Reforma, l'Avui. Aquesta pràctica de l'ofici del periodisme li va donar un coneixement bastant ample de l'estat del periodisme a Mèxic.

Varen entrar i sortir de molts temes: relacions partidistes, el petroli, el narcotràfic, la violència, la pobresa, l'exili cultural, polític, anònim, etc. Ens van aturar analitzant el poder que s'exerceix des de la televisió. A Mèxic els polítics donen importància cabdal al tractament que fan d'ells els informatius, sobre tot el de la nit. Mèxic s'enfronta a un sistema comunicatiu molt tancat que sembla que te molt de recursos per créixer, no però, l'únic què creix entre Televisa i Televisión Azteca és la competència, el poble encara no pot comprendre tot el que passa de debò al seu entorn.

Estar al costat de Murià fou per mi aprendre molt dels vincles entre el meu país, Mèxic, país que el, sense poder decidir, el va fer un més dels seus fills. Xarràvem sobre persones que venen de fora , com jo, i el sentiment a transmetre, varen estar d'acord tot dos, és que des de que treballes, parles i fas vida en català, doncs es català, lliçó, la de donar acollida a tothom, que ha sabut sempre donar Catalunya. Aquí es on s'hauria de treballar més.

La lliçó mexicana, va ser donar suport a la democràcia, primer. I segon, ajudar a les cultures minoritària, defensar la seva identitat. Aquesta importància fonamental va ser copsada pel cor de Lázaro Cárdenas, president de Mèxic durant la guerra civil espanyola i l'exili. Malgrat això, no hi ha un carreró o estàtua que el commemore. Un exemple més dels atzucacs on hi entra l'historia sovint. Ens va  dir com missatge als catalans la seva esposa, Amalia de Cárdenas Solórzano:

“La personalidad del General fue decisiva para la venida de españoles, también lo fue su conocimiento de la situación y su experiencia militar. En parte, el origen de la aceptación de los niños españoles esta en lo que significó la creación de la Escuela de los Hijos del Ejército unos años atrás”.

Malgrat l'infortuni i tragèdia de l'exili, quant hauria de contribuir amb Mèxic la cultura catalana en les seves manifestacions artístiques i culturals, aquesta millora indubtable cultural i l'enfortiment industrial que va tenir en aquest moment històric Mèxic és deu en part als exiliat de la guerra civil. Aquesta embranzida, donada per homes i dones catalanes que tenien que sobreviure a un món nou com Mèxic i, amb ells, les seves arrels, És així com vaig arribar a entendre: és a Mèxic on els ibèrics, sense distinció autonòmica, han volgut deixar els seus ossos i les seves històries.

Murià  es fill de catalans que no ha oblidat les seves arrels, la seva implicació  per que Catalunya fos l'any 2004 el país convidat d'honor a la Fira Internacional del Llibre a Jalisco, ho demostra. José María passarà més temps a Catalunya amb un fort desig d'enfortir més les relacions entre dos països que per voltes del destí es van fondre solidàriament tant anys enferra.

A Mèxic es van produir 200 llibres i més de 80 publicacions. Per això quan Vicente Fox, durant la Fira de Jalisco es jactava del cor solidari de Mèxic davant els catalans, realment no sabia que això tampoc és salvar una cultura de la seva extinció. Prefereixo pensar què esta relacionat amb el cor que fa batre aquesta terra. Era l'embranzida, l'onada d'aire que donà el fet de estar condemnat, per un altre, a desaparèixer.

Alberto Noriega del Castillo