La teranyina, homenatge versat a Jam'heu Cabreat

La teranyina

On han quedat els escrúpols de Catalunya,
mentre un tripartit l’aconduïa vers un atzucac.
Qui n’era el cap de la casa catalana.
la nació desnacionalitzada en decadència està.
Es bo que a l’edifici nacional es filtri el treball del carrer,
es prepara, lentament, una torbonada damunt la vila.
Volen tibar el gec a la fortuna,
però un mana i els altres dos fan el viu-viu

No cal fer bugada pròpia davant d’Ibèria
Ves què et dic,
no som uns dropos.
M’estimo més fer l’orni i aguantar el xàfec.
Abans que els barbamecs ens insinuïn una forma velada de xantatge.
No pas a ca meva!
vinga la lluna tocatardana
segadora de núvols prenyats de tempesta.

Anguniejat, ells amb ruqueria, jo amb paûra...
Nicieses!
Com quedarà això després d’una altra esbatussada
Res no me m’empiula gaire,
el que m’enfellonia és que em deixin sempre de banda.

Jo que veig la bonior engrescadora de la gent en moviment.
Absort en un racó fosc
M’hi havia arribat l’hora
Baldament s’ensorra el món
Cobert, com estic, per una bafarada de la xafogor,
La xurma ho envaïex tot.

Sembla que defenseu als bandarres,
Això ho deixeu traslluir,
Ets un carallot Carod,
En forma de llàgrimes per l’esquerra llenço homenatge,
ranquejant poesia i sanglots, sospirs, doncs...
Seguiu fent l’estúpid, polítics.
vantant-se del seu protagonisme involuntari

I és que arriba un moment que el únic que vols és que s’oblidin de tu!
Treu-t’ho del cap, avui,
deixa de vomitar ràbia premuda al moll dels ossos
Espanya és la que segueix esmicolada al mig del carrer

Una buidor estranya em regira l’estómac
Actitud repatània que mai no s’esvaeix.
Jo vaig amb vosaltres, catalans.
Però només si em deixeu bressolar pel sotragueig del viatge.


Alberto Noriega fue asistente de Baltasar Porcel, gracias a él pudo leer la obra de otro de los mejores escritores en lengua catalana, Jaume Cabré.