Catalunya, Ubres Abres? Un mexicà aviat espanyol, però català i europeu que vol escriure cada dia

“La poesía es el diario escrito por una criatura del mar, que vive en la tierra y desea volar”.

Carl Sandburg via Wislaba Szymborska en  Poetry Foundation

Certa rancúnia m'envaeix i no sé ben be com dir-vos que us trobo a faltar de forma punyeterament punyent, fa un any i mig que no escric en la llengua que us fa una nació especial, que si no sóc jo qui els va a buscar, vosaltres no em dieu gaire bé res, ostias! Tots els diaris fan certa la buidor que en un cert punt de la vida ens envaeix a tots i ens regira l'estòmac, comencem a canviar a un ritme rar, molts cops aliè al que volem, ens empenyen vers l'atzucac.

Molt he canviat jo si he deixat de freqüentar els meus cercles, amistats, i ments que m'aixequen quan m'aixafen i em busquen la massa crítica. "Ets tot un català", catalanot de segona però, noi sigues benvingut, passa, tenim una veritable mancança de gent com tu, això ho he sentit molts cops. O: "quan tinguis la nacionalitat recorda que ets català, no espanyol". El meu expedient si que hi és dins d'un atzucac, la confusió hi és present, fins i tot m'han presentat com a mexicà independentista català, i molts dies ho veig més distret això que us dic, doncs jo ja sóc independent d'Espanya, republicà i federat, el meu problema és que tot això ho tinc a Mèxic i no pas aquí. Per aquesta raó ens entenem bé. Malgrat el meu país estigui segrestat per forces terribles.

Sempre havia dit que és d'imbècil treure's identificacions de sobre, potser ben bé és deu segur a pur utilitarisme meu, però potser jo primer seria català, després espanyol i, al final, europeu. Three is a magic number, i cada identificació trobada és un nou espai pel goig de l'ánima. L'adaptació i creació d'identificacions és la clau de la felicitat en un món tan complex i ple de informació i saber.

No però, ara crec que no anava massa bé, ser espanyol no és ser català, i ser europeu no és ser espanyol. Son com tres estadis excloents per el summum malo de prejudicis que els termes porten com vell i avorridor bagatge.

El paisatge català és molt especial i s'ha d'estimar pels bons i esmolats caps que ho composen, tota la seva gent i història, la veritable riquesa cultural esfereïdora d'Espanya s'ha creat en gran part des d'aquí, des de la constatació de la complexitat i riquesa de les nacionalitats històriques que hi són a la península. 

Des d'aquí els vam ensenyar que es podia ser d'altres llocs i venir aquí, rebre un tracte adient, senzill, agradable, acollidor... No però, què els passa avui que no es feu dignes de vosaltres mateixos, on és el vell clamor que fa que el terme nació no sigui tan esgarrifós pels ignorants. És tan senzill com comprendre que si vius aquí i no dius el que veus que passa i et mous per canviar la decadència cap a ens dirigim des de que es va tornar un robot manipulat pels rics, el "sistema", si no ho descrius amb vehemència no ets part de la solució, ets part del problema... I els espanyols són governables, dòcils, part d'un gran problema amb la seva complicada personalitat i manca de caràcter davant els més rics. I els convergents fan el viu-viu. Es tracta d'una regresivitat pura i dura.

És com si des que el Barca guanya el país perd... Estatut, no. Pacte fiscal, no. Independència, no. Concert, no. Insubmissió fiscal, no. Referèndum, no. Al menys el PP encara no mana ni mama aquí, espera... Ara sí que hi és, i de mamar, mama, quan no està plorant per mamar més i més, fins que manin aquests conservadors que creuen que els pobres s'ho mereixen i els catalans són (afegir miríada de prejudicis)... La gràcia de sempre. Tito Vilanova serà tocat per la sort i ens ajudara enmig de la tramontana?

Què els he de dir, ni els immigrants avui veiem res diferent ser aquí o a Madrid, la impotència del poble és la mateixa, la manca d'idees de veritat també. L'art no hi és, el jovent no pot ser feliç, la manca oportunitats fereixen, els testimoniatges són sagnants, els diaris s'han tornat foscos, i si sortim al carrer ens donen pilotes de goma, la veritat és que ha canviat molt viure aquí.