Periodista mexicano-catalán (y con tendencia a inventarse personajes vuelve a escribir en catalán, aquí)

És un gran dia. El dia que he decidit lluitar contra tot de nou amb la certesa de trobar-me de nou pel camí. Ho vaig fer tot per Catalunya, des d'on vaig poder, i després, entre escarafalls infantils vaig decidir sortir de l'atzucac català i reclamar el dret a ser tot el que vulguem, "els catalans naixem on vulguem i fem el que volem, doncs som lliures a mesura que ens és possible.


Participo, activament, en una manera de fer política, arrelada a aquesta terra, el col·lectivisme. No cal dir res més. Estic il·lusionat amb la possibilitat de reconquerir la Barcelona que em va fer aconseguir una ànima que no podria explicar qui sóc avui.

He deixat el català de banda, però s'ha fet pesat viure aquí en català, no m'entengueu malament, amb un accent mexicà fuig del tema de la nacionalitat, identificació, identitat i dret a decidir. Disbauxes sobre les quals tinc una opinió i, més, una experiència vital transcultural.

Tres paràgrafs, no però, torno a fer periodisme i literatura en català. Mai m'ho oblidaré de fer. Catalunya, estima'm que me'n vaig.