Sant Jordi en Japón どうもありがとうございました。
Recordo a Raquel Vila a Tòquio celebrant Sant Jordi --imparteix classes de llengua i cultura catalana a la Universitat de Hosei-- i col·laborava també l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya. Es narraven contes nipons a càrrec de Kazumi Uno (experta en literatura infantil); el violoncel amb cançons catalanes de Masaki Nishikawa; un tast gastronòmic d'un xef català, poemes d'Espriu i jo també participava explicant que era molt important aquest dia, però el resultat del mateix no eren tan importants per a la població. Els resultats només interessaven al Gremi d'Editors, als llibreters, als majoristes roses i als de Mercabarna-flor. L'únic resultat important del Sant Jordi per a gairebé tots era el del matx entre el Real Madrid i el Barça. La literatura, les flors i l'amor són molt importants, però la rivalitat entre dues aficions ho era molt més. Això era el que jo volia transmetre als nens. Que a Catalunya Sant Jordi és el sant dels enamorats, però Messi és deu i 10. Els explicava que el drac tot poderós era Messi, la princesa CR7 i Sant Jordi, doncs, era un botxí que treballava per la noblesa a sou, un mercenari. Ben li pots dir Florentino, jefe de árbitros, presidente de la liga.
Hi ha hagut un moment per veure dibuixos del Col·legi Japonès de Barcelona i una desfilada infantil patrocinada per Desigual. I jo veia molt més talent en els dibuixos fets per nens que no pas a la roba que confecciona aquesta marca Desigual que només té raó en una cosa: "la vida es chuli". Clar que sí guapis.
Quan va explicar que al principi els nens donaven a les nenes flors i les nenes llibres als nens, els li va semblar molt injust. "Però to això va canviar fa molt", ara només en són les corporacions, empreses i tot tipus de botigues els que regalen roses.
La primera vegada que vam celebrar Sant Jordi al Japó va ser el 1986. Gràcies a una agència de publi de Nagoya que tenia sucursal a Barcelona. Les llibreries i floristeries van participar encisats i és clar que s'ha de donar sempre suport aquest tipus d'iniciatives. És hora de continuar l'expansió de la festa. Logísticament és més senzill i el resultat és prometedor. Si el Sónar s'exporta a tot arreu, no veig com una festa amb una logística tan senzilla no ho pot fer encara millor. I si tot falla, hem vist l'èxit amb què els nipons venen a Valls a menjar calçots, realment crec que és possible que la temporada de calçots i Sant Jordi puguin col·ludir.
No només ho entenen allà com una oportunitat comercial per vendre llibres i flors, és realment una oportunitat per celebrar la cultura i, també, i és el que vull ressaltar és una gran oportunitat per a portar i fer difusió de primer ordre de la cultura catalana. Va costar molt, però ara podrem dir que la festa catalana-japonesa ja té unes arrels i només amb elles es pot concebre la diada com a una preciositat. Això en tenim d'un Sant Jordi ben maco al Japó. Hi Haurà cap país on s'ho prenguin amb més ànims?
Continuarem viatjant, estimant, donant flors i llegint per tal de conèixer aviat la resposta.
Hi ha hagut un moment per veure dibuixos del Col·legi Japonès de Barcelona i una desfilada infantil patrocinada per Desigual. I jo veia molt més talent en els dibuixos fets per nens que no pas a la roba que confecciona aquesta marca Desigual que només té raó en una cosa: "la vida es chuli". Clar que sí guapis.
Quan va explicar que al principi els nens donaven a les nenes flors i les nenes llibres als nens, els li va semblar molt injust. "Però to això va canviar fa molt", ara només en són les corporacions, empreses i tot tipus de botigues els que regalen roses.
La primera vegada que vam celebrar Sant Jordi al Japó va ser el 1986. Gràcies a una agència de publi de Nagoya que tenia sucursal a Barcelona. Les llibreries i floristeries van participar encisats i és clar que s'ha de donar sempre suport aquest tipus d'iniciatives. És hora de continuar l'expansió de la festa. Logísticament és més senzill i el resultat és prometedor. Si el Sónar s'exporta a tot arreu, no veig com una festa amb una logística tan senzilla no ho pot fer encara millor. I si tot falla, hem vist l'èxit amb què els nipons venen a Valls a menjar calçots, realment crec que és possible que la temporada de calçots i Sant Jordi puguin col·ludir.
No només ho entenen allà com una oportunitat comercial per vendre llibres i flors, és realment una oportunitat per celebrar la cultura i, també, i és el que vull ressaltar és una gran oportunitat per a portar i fer difusió de primer ordre de la cultura catalana. Va costar molt, però ara podrem dir que la festa catalana-japonesa ja té unes arrels i només amb elles es pot concebre la diada com a una preciositat. Això en tenim d'un Sant Jordi ben maco al Japó. Hi Haurà cap país on s'ho prenguin amb més ànims?
Continuarem viatjant, estimant, donant flors i llegint per tal de conèixer aviat la resposta.
