Sobre bananas y asuntos bananeros
(15 minutos de escritura automática)
Hola llamàntol. Abans d'anar a dormir he pensat que hauríem de fer una breu reflexió en clau catalana. Has vist com el govern central ha matat el procés. Primer, molt silenci, això que si no tens res lògic i democràtic a dir, millor no dir res. Després agafant-se i reblant el clau amb la millora econòmica conjuntural espanyola. (Mentrestant a Colòmbia acomiaden a infermeres per "perrear" amb una pacient sedada i nua) Els meus amics comuns em conviden a seguir endavant sense Podem. Les meves amigues, totes, de la CUP em diuen que això és Escòcia (demà plourà, porta paraigües). Mentrestant, Espanya és frega les mans i Gibraltar arronsa les espatlles. Mas admet que CDC és va finançar al "límit de la moralitat" i esclata un altre escàndol per les obres de La Sagrera de 133 milions. Gairebé el mateix dia que Rajoy va venir a prometre tota la pasta i pedres (per a què fem més pa, els catalans diuen que fan això amb les pedres, pà negre) per les infraestructures. I al mateix temps Amancio diu que dóna 230 milions pel càncer i sabem que ha fet frau per més de 600. Una facció de la CUP vol "grups de defensa de la República catalana". Visca el poble lliure (sotmès a un procés més kafkià que el procés mateix). Haurà estat un parany això que els anuncis de Spotify respondrien als insults dels usuaris no-prèmium? Serà veritat que Google Chrome farà una picada d'ullet quan vegis massa pornografia? Tornant als grups de defensa de la república catalana... Estan constituïts per fer front al creixement previsible de la repressió (que cada dia sembla menys necessària o evident). Però el tema en qüestió, des de sempre, i sense embuts, és el tema del finançament. Per això el silenci del govern central i els bastons a les rodes. Ara que va minvant la majoria independentista (un referèndum és quelcom traumàtic per una gran part del que hauria de constituir una població, crec fermament) toca l'estratègia de la pastanaga i el pal. Ara sí el "puedo prometer y prometo" de Suárez (sempre tornem a la transició, és el risc que en té no haver-la fet) el farà servir Rajoy, dirà algo com "promo puedeter y podemos". I romandrem sempre com a babus que vam patir un llarguísim no-estatut i un encara pitjor no-procés. (Paren las rotativas: "Las bananas y los plátanos po
Hola llamàntol. Abans d'anar a dormir he pensat que hauríem de fer una breu reflexió en clau catalana. Has vist com el govern central ha matat el procés. Primer, molt silenci, això que si no tens res lògic i democràtic a dir, millor no dir res. Després agafant-se i reblant el clau amb la millora econòmica conjuntural espanyola. (Mentrestant a Colòmbia acomiaden a infermeres per "perrear" amb una pacient sedada i nua) Els meus amics comuns em conviden a seguir endavant sense Podem. Les meves amigues, totes, de la CUP em diuen que això és Escòcia (demà plourà, porta paraigües). Mentrestant, Espanya és frega les mans i Gibraltar arronsa les espatlles. Mas admet que CDC és va finançar al "límit de la moralitat" i esclata un altre escàndol per les obres de La Sagrera de 133 milions. Gairebé el mateix dia que Rajoy va venir a prometre tota la pasta i pedres (per a què fem més pa, els catalans diuen que fan això amb les pedres, pà negre) per les infraestructures. I al mateix temps Amancio diu que dóna 230 milions pel càncer i sabem que ha fet frau per més de 600. Una facció de la CUP vol "grups de defensa de la República catalana". Visca el poble lliure (sotmès a un procés més kafkià que el procés mateix). Haurà estat un parany això que els anuncis de Spotify respondrien als insults dels usuaris no-prèmium? Serà veritat que Google Chrome farà una picada d'ullet quan vegis massa pornografia? Tornant als grups de defensa de la república catalana... Estan constituïts per fer front al creixement previsible de la repressió (que cada dia sembla menys necessària o evident). Però el tema en qüestió, des de sempre, i sense embuts, és el tema del finançament. Per això el silenci del govern central i els bastons a les rodes. Ara que va minvant la majoria independentista (un referèndum és quelcom traumàtic per una gran part del que hauria de constituir una població, crec fermament) toca l'estratègia de la pastanaga i el pal. Ara sí el "puedo prometer y prometo" de Suárez (sempre tornem a la transició, és el risc que en té no haver-la fet) el farà servir Rajoy, dirà algo com "promo puedeter y podemos". I romandrem sempre com a babus que vam patir un llarguísim no-estatut i un encara pitjor no-procés. (Paren las rotativas: "Las bananas y los plátanos po
